jueves, 21 de marzo de 2019

148-171

Martín Antolínez acabalgó darréu
Con Raquel y Vidas, que diben con munchu gustu.
Nun vien pela ponte, que pela agua pasó,
Pa que naide de Burgos los viera.
Yá tán pa la tienda del Batallador famosu;
Namái entrar, besaron-y les manes al Cid.
Sorrió Mio Cid, taba falándo-yos:
“¡Oi Raquel y Vidas!, ¿escaecístisme, ho?
Yá toi colando de la mio tierra, ca cayí baxo la ira’l rei.
A lo que paez, vais sacar dalgo de mio;
Demientres teáis vivos, enxamás vais ser probes.”
Don Raquel y don Vidas besáron-y les manes al Cid.
Martín Antolínez tenía pautao
Que poles arques daríen-y seiscientos marcos
Y que-y les guardaríen hasta’l cabu l’añu;
Qu’asina-y dieren la so pallabra y xuráren-ylo,
Que, si les abríen enantes, declarárenlos perxuros
Y que nun-yos diere’l Cid nin una mala moneda de lo ganao.
Dixo Martín Antolínez: “Que carguen les arques darréu.
Lleváiles, Raquel y Vidas, y ponéiles a recaldu;
Yo voi dir con vós pa trayer los marcos,
Que’l Cid tien de dise enantes que cante’l gallu.”
¡Teníeis que ver qué gociu al cargar les arques!
Nun podíen llevantales magar taben fuertes.

No hay comentarios:

Publicar un comentario